La Crisi

La Crisi és actualment el gran problema que planeja sobre els nostres caps. Després d’una època daurada en la qual pareixia que l’economia creixeria eternament, ens ha vingut una terrible crisi de la qual ningú escapa (o quasi ningú). Els símptomes de que una crisi s’aproximava eren ja visibles per a molts, tot i que no eren escoltats per ser considerats “aguafiestas”, “rojos”, “antisistema” o “ecologistes” (probablement el pitjor dels delictes possibles!). Ecologistes en Acció, probablement una de les poques associacions de les quals no podem dir res dolent, ja feia temps que denunciava les barbaritats urbanístiques que s’estaven acometent en un medi ambient, que ja abans de que es comencés a formar la bombolla immobiliària es trobava fortament deteriorat.

Pot ser siga interessant recordar que quan començà la crisi pocs polítics i economistes s’atrevien a anomenar-la com a tal, sinó que es preferia utilitzar eufemismes com “desacceleració” (que significa que l’economia “no ha deixat de crèixer”, sinó que ha perdut “velocitat” en el seu creixement). Contràriament a molt del que es diu últimament, jo no crec que la crisi siga únicament el resultat de la bombolla immobiliària. Crec que és degut principialment a una negació constant de com funciona en realitat l’economia. Els primers culpables d’això no han estat els polítics (segons crec jo), sinó els economistes que han assessorat a aquests polítics, als dirigents de les entitats bancàries, i de totes les empreses de mitjà o gran tamany. La ciència econòmica opera actualment sobre el principi de que l’economia creix, i ha de crèixer, ininterrompudament per sempre. La història econòmica, en canvi, demostra que això és una fal·làcia absoluta, que l’economia es caracteritza per pujades i davallades constants, i que la història del capitalisme ha estat marcada per davallades de caràcter més profund i dramàtiques que en altres economies menys complexes i més controlades per l’estat o la societat.

La creença en el progrès continu i il·limitat constitueix un dels justificants principals de la llibertat absoluta del mercat. “Llibertat”, que és una paraula molt bonica, significa en realitat “falta de control” per a que els rics puguen fer i desfer al seu gust: tirar la gent al carrer sense indemnització (encara que l’empresa no tinga pèrdues), poder tancar fàbriques i empreses (encara que generen beneficis), i moure el capital d’un país a un altre sense cap tipus de restricció. El capitalisme, com va explicar Marx fa ja algun temps, es basa en el robatori de moltes coses que abans havien estat possessió del conjunt de la societat: la terra, els boscos, els recursos naturals, etc. Un cop ens han desposseït de tots aquests béns, poden ser transportats o destruïts sense cap tipus de restricció per part dels seus propietaris. La gent normal (els assalariats) ja no tenim capacitat d’impedir que ens roben tot allò que en teoria hauria de ser nostre: el treball, la casa, les riqueses del país… Ara fins i tot ens estan robant els hospitals, els centres de salut, les universitats i les escoles, així com les jubilacions. Tot això, cal recordar-ho, no ha estat un regal dels “governants” (cosa que molta gent creu equivocadament), sinó que ha eixit dels impostos que tots paguem. O millor dit, dels impostos que paguem sobre tot els treballadors, ja que  la majoria dels grans empresaris són experts en evasió fiscal.

Jo crec que si la gent no desperta (i pareix que està començant a fer-ho), i posem un fre a aquest greu procés que estem vivint (que més que crisi caldria dir-li expoliació), prompte ja no ens quedarà res que puga garantir el nostre substent. Cal tenir en compte (i és una cosa que es sol amagar) que actualment la humanitat produeix molts més aliments dels que necessita per alimentar la població mundial. Això és una realitat des que s’inventà l’agricultura ara fa més de 10.000 anys, però encara més des que s’aplicà la tecnologia procedent de la industrialització. Com pot ser, doncs, que hi haja gent que no dispose del necessari per viure? Això només es pot explicar com el resultat d’un robatori massiu que cal que comencem a revertir l’abans possible.

Advertisements

3 pensaments sobre “La Crisi

  1. Abans de res, enhorabona per l’inici d’aquest blog. Esper que tengui èxit i que ens ajudi a analitzar la bogeria en que estam immersos, per afrontar millor les alternatives de futur.

    Com diu la vella maledicció: “Tant de bò que visquis temps interessants!” En realitat tots els temps ho són, interessants, però els canvis que vivim actualment donen sentit a la dita. Ens toca d’aprop, en una societat acostumada a créixer i convençuda contra tota lògica de que cada vegada viuríem millor. Això és cert només per a uns quants, a la resta ens han utilitzat mentre els hi ha anat bé, i si ara han de prescindir de nosaltres ho fan sense cap mirament.

    Abans de l’esclat de la nostra crisi, ja hi havia llocs del món on es vivien processos molt semblants, per no parlar de les diferències fruit de la colonització. Per això em sembla molt adequat anar a les arrels del problema, l’apropiació dels béns col·lectius per part d’una minoria de la que parles.

    Un dels temes més “interessants” que comentes per mi són els eufemismes, el rentat de cervell que patim constantment com a societat. Fan dir el que volen a les paraules, corrompent el mateix llenguatge. Ja no et pots fiar del que es diu. Desacceleració, amortització, externalització, i com aquestes dotzenes de paraules, se n’inventen cada dia, i amb un posat seriós i responsable parlen i no diuen res. I els economistes que ens han ficat en aquest embolic, jo crec que no és per manca de coneixements que ho han fet, sinó amb premeditació i malevolència.

    Bé, no em volia allargar massa pel primer comentari que faig, és que són coses que t’amollen la llengua o els dits, enhorabona de nou i fins aviat.

    • Avui he sentit dos eufemismes nous per part d’aquests nous governants que tenim (sense haver-los votat) que els diuen “Comissió Europea”. Diuen que l’economia europea s’està “estabilitzant” (i això és una bona senyal, pel que pareix), però que cal avançar en les “reformes” per a augmentar la “flexibilitat” i la “competitivitat”. A hores d’ara, tots els treballadors que sentiren aquestes paraules se’ls haurien de posar els pèls de punta i preparar-se bé, ja que signifiquen que la precarietat dels treballadors i el nivell d’explotació sobre aquests augmentarà encara més. Una cosa difícil de creure, ja que ara mateix ens trobem per sota la barrera del necessari per sobreviure!!
      Per cert, em sembla totalment indicada l’expressió “amb premeditació i malevolència”!
      Salut!

      • Pensava posar “alevosia”, però no deu ésser correcte i em proposava aquesta expressió. El sentit està clar…
        I sí, quan llegeixes aquestes perles que has posat de la Comissió Europea, se’t queda la mateixa cara que a en Gandalf quan llegeix la inscripció de l’Anell Únic: està escrit en caràcters èlfics però si coneixes la llengua de Mordor ja saps de què va la cosa!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s